Tiwtilin timatutin n uzenzi
Sɛant azal seg wass n 6 ctembeṛ 2026.
Amagrad 1 : Asentel d wannar n usnas
Tiwtilin-a timatutin n uzenzi (CGV) sedduyent azenzi, i yimsemrasen, n tikliwin s umwanes s uvilu s tallalt n trisiti s yiḥbasen n uɛraḍ (« tikli » neɣ « tanfa ») i tessumur Wander SAS (« Wander ») seddaw tmatart Wander Gourmet. Tiwtilin-a (CGV) llant deg usmel melmi i tebɣam, yerna asentem s tira i d-yettwabedren deg umagrad 3 yesɛa aseɣwen s wayes ara tent-teẓrem yerna ara tent-teḥrezem. Lexlaṣ n ssuma neɣ n uṛebbun, s wayes yettwakres wemtawa s tewtilin n yimagraden 3 d 5, d aqbal n tewtilin-a (CGV) deg lqem-nsent i yesɛan azal deg wass n usentem-a. Tiwtilin tuzzigin i d-yettwabedren deg usentem zwarent ɣef tewtilin-a (CGV), maca ur zmirent ara ad awen-kksent izerfan i wen-d-fkant tewtilin-a, mi ara ilint d tid i wen-yenfaɛen ugar.
Amagrad 2 : Anaw n tenfa
Wander tesnulfuy-d tikli s umwanes, tessuddus-itt, tessedday-itt. Iɛraḍen i d-yettwasumren deg tikli ttwaheggan yerna ttwafken-d s ɣur yixeddamen n ṣṣenɛa, deg wemḍiq-nsen n uxeddim. Wander ur theyyi ara učči, ur teṭṭif ara deg-s, ur t-id-tettak ara. Tissit, ula ma tesɛa ccṛab, d axeddam n ṣṣenɛa ara tt-id-yefken deg wemḍiq-is n uxeddim. Ayen i d-nenna dagi ɣef beṭṭu n twuriwin, nenna-t-id i wakken kan ad tissinem, yerna ur yekkes ara i umsemras izerfan i s-d-yefka usaḍuf zdat Wander.
Amagrad 3 : Aṭṭaf n umkan
Asuter n uṭṭaf n umkan yettwazen s tferkit n usmel, s yimayl neɣ s wallal nniḍen i ɣef yella umtawa ; ur yeṭṭif ara amkan. Wander a s-d-terr s usentem s tira ideg d-tbeggin azemz, asrag, amḍiq n temlilit, aḥric, talɣa i yettwafernen, amḍan n yemttekkiyen, ssuma tummidt ara yettwaxellṣen, amek ara yili lexlaṣ d wazemz-is aneggaru, yerna ideg yella useɣwen ɣer tewtilin-a.
Asentem-a d tasumert iṭṭfen : Wander teḥrez-awen azemz, amkan-nwen d ssuma i d-yettwabedren deg-s deg lajel n sebɛa n wussan, yerna, ɣer taggara, alamma d tmanya u ṛebɛin n yisragen uqbel wass i d-yettwasumren. Ma yella usentem yettwazen-awen-d ddaw n tmanya u ṛebɛin n yisragen uqbel wass-a, ad d-yebder ass d usrag aneggaru n lexlaṣ, i yettuɣalen deg umkan n lajel-a. Ma yeɛedda lajel n wazal, asentem ur yeqqim ara yesɛa azal, yerna ilaq-d usuter amaynut.
Amtawa ur yettwakres ara alamma yewweḍ-d ɣer Wander lexlaṣ i ɣef nemsefham, deg lajel-a. Skud lexlaṣ-a ur d-yewwiḍ ara, ur teṭṭifem awal ɣef kra : ur tettxelliṣem ula d yiwen n wedrim yerna teqqimem d ilelliyen ma ur tkemmilem ara. Wander, ma d nettat, teṭṭef awal s usentem-is deg wakud meṛṛa n wazal-is ; ur tezmir ara a t-tekkes uqbel lajel-is anagar ma tanfa ur tezmir ara ad tili deg wass i d-yettwasumren, ɣef yiwet seg sebbat n umagrad 7.2 neɣ ma yeḥbes urmud i kra n wakud. Imiren kan a wen-d-tazen isallen s tira ; tukksa-a ad tebdu kan mi ara wen-d-yaweḍ warra-a, ur as-tettxelliṣem kra, yerna yal adrim i txellṣem yakan ad awen-d-yettwarr s lekmal deg ṛbeɛṭac n wussan.
Abrid yebḍan yettawi semmus n yemttekkiyen d afellay i yal amwanes. I yiwen n wazemz, Wander ur tettaǧǧa ara ad ddun ɣef tikkelt ugar n yisentimen wala imukan i tezmer ad teḥrez. Ma yella, ɣas akken, wwḍen-d ɣur-s ugar n lexlaṣat wala imukan, yal amtawa yettwakres mi ara d-yaweḍ lexlaṣ-is ; deg wass-nni kan, Wander a s-tessiweḍ isallen i umsaɣ i wumi ur tezmir ara ad teḥrez amkan, yerna a s-d-tesumer, akken ara yefren, tuffɣa tis snat deg wazemz-nni kan, azemz nniḍen, neɣ tiririt s lekmal n yidrimen i d-yefka deg ṛbeɛṭac n wussan.
Amagrad 4 : Ssuma
Ssumat ttwafkant s euros, s tebzerin meṛṛa, yerna llant i yal amdan, iɛraḍen ddan yid-sent, anagar ma yella yura wayen nniḍen. Ssumat i d-yettbanen deg usmel d imeskanen ; ssuma iṭṭfen d tin yellan deg usentem n uṭṭaf n umkan. Ssuma tettɛeddi ɣef telɣa i yettwafernen, i d-yettwasbadun s wemḍan n yixxamen i nrezzu, sin, kraḍ neɣ kkuẓ, d wakud-is. Yal amwanes yettawi semmus n yemttekkiyen d afellay ; ma ugaren, amwanes wis sin d terbaɛt tis snat ttwasumren s ssumat-nni kan, ɣef leḥsab n wayen yellan. Tanfiwin tusligin neɣ tid n ugraw ttwaxelliṣent i kraḍ n yemdanen ma drus, akken yebɣu yili wemḍan n yemttekkiyen i d-yusan ; tanfiwin s lqedd d tkebbaniyin, ilaq-asent aḥsab n ssuma i yellan weḥd-s.
Amagrad 5 : Lexlaṣ
Lexlaṣ yettili s wallalen i d-yettwabedren deg usentem, aseɣwen n lexlaṣ srid aɣelsan neɣ tuzzna n yidrimen, uqbel azemz n tikli yerna deg lajel n wazal n usentem. Amtawa yettwakres mi ara yewweḍ lexlaṣ ɣer Wander, mačči mi ara yettwazen usentem. Lexlaṣ yettwaḥsab yewweḍ-d deg wass ideg t-id-tuzznem : d azemz n temhelt i icehhed win i d-yettaken tanfa n lexlaṣ ma yella d lexlaṣ s useɣwen, d azemz n uluggen n tuzzna n yidrimen i d-yettbanen deg tebdart-nwen n lbanka ma yella d tuzzna n yidrimen. Lajel i ttawin yedrimen akken ad d-awḍen ur yezmir ara ad yeddu mgal-nwen : s lexlaṣ i d-yeffɣen uqbel lajel n usentem yettwakres wemtawa, ɣas ma yewweḍ-d ɣer Wander mbeɛd lajel-a.
Seg mi ara d-yaweḍ lexlaṣ-a, yerna, deg yal addad, uqbel ad tebdu tenfa, Wander a wen-d-tazen s yimayl, ɣef wallal yedumen, asentem n umtawa i d-yenna umagrad L. 221-13 n Code de la consommation : yesɛa deg-s timagit d tansiwin n Wander, tulmisin tigejdanin n tenfa, azemz-is, asrag-is, amḍiq-is n temlilit, akud-is d ssuma-s tummidt s tebzerin meṛṛa, isallen i d-yeqqaren belli tanfa, imi d-tettunefk deg wass yettwabedren, ur d-tettak ara azref n tuɣalin ɣer deffir, tiwtilin n usefsex d usexxer n umagrad 7, amek ara d-tessutrem acetki d tansiwin n umsemṣaleḥ n usemres ; tiwtilin-a ttwarnant ɣur-s, yerna aseḥqeq n lexlaṣ yeddan yid-s.
I tenfiwin tusligin neɣ i tid n ugraw, yezmer ad d-yettwasuter uṛebbun : mi ara d-yaweḍ, amtawa yettwakres, ayen i d-yeqqimen ad yettwaxelleṣ deg uzemz i ɣef yella umtawa, ma yeḥwaǧ lḥal deg wemḍiq uqbel tuffɣa. Ma yella Wander ur tezmir ara ad tkemmel mbeɛd mi s-d-yewweḍ lexlaṣ, idrimen i txellṣem ad awen-d-ttwarren s lekmal deg ṛbeɛṭac n wussan.
Amagrad 6 : Azref n tuɣalin ɣer deffir
S wemsasi d umagrad L. 221-28, 12° n Code de la consommation, azref n tuɣalin ɣer deffir n ṛbeɛṭac n wussan ur yettusnas ara ɣef yimtawayen n tenfiwin n yirmuden n wurar i d-yettunefken deg wass neɣ deg tallit yettwabedren. Imi tikliwin-nneɣ ttunefkent deg wass i ɣef nemsefham, amtawa i yettwakresen s tewtilin n yimagraden 3 d 5 ur d-yeldi ula d yiwen n uzref n tuɣalin ɣer deffir. Skud amtawa-a ur yettwakres ara, ur teṭṭifem awal ɣef kra yerna teqqimem d ilelliyen ma ur tkemmilem ara ɣef usentem, war isufaɣ yerna war ma tefkam sebba. Tiwtilin n usefsex d usexxer n umagrad 7 ttusnasent deg umkan-nsen.
Amagrad 7 : Asefsex d usexxer
7.1 S ɣur-k
Yal asuter n usefsex neɣ n usexxer ilaq ad yettwazen ɣer contact@wander-gourmet.paris. Anagar ma llant tewtilin tuzzigin i d-yettwabedren deg usentem n uṭṭaf n umkan, tafelwit-a i yettusnasen :
- alamma d 48 n yisragen uqbel tuffɣa : asexxer war isufaɣ neɣ tiririt n yidrimen s lekmal ;
- ddaw n 48 n yisragen uqbel tuffɣa : asexxer war isufaɣ ma nezmer mazal a wen-t-id-nsumer, neɣ tiririt n 50 % n ssuma ;
- ur d-tusim ara ɣer tuffɣa war ma tesɛelmem-aɣ-d : ulac tiririt n yidrimen.
50 % i yettwaṭṭfen deg tmanya u ṛebɛin n yisragen ineggura d isufaɣ i tessufeɣ yakan Wander, amwanes i d-yettwaɣren d yiɛraḍen i yettwasutren ɣer yixeddamen n ṣṣenɛa. Ma tella tazmert tameqqrant yettwabeggnen akken ilaq i ken-igedlen ad tettekkim, d asexxer i d-yettwanadin d amezwaru, yerna ulac ayen ara yettwaṭṭfen ɣef ssuma.
7.2 S ɣur Wander
Wander tezmer ad tesfesx neɣ ad tessexxer tikli ma tella tazmert tameqqrant, ma llant tewtilin n tignewt i yeggaren ccekk deg tɣellist, ma yella wemḍan n yemttekkiyen ur yekfi ara, neɣ ma yella yiwen seg yicriken ur yezmir ara ad yili. Deg tegnit-a, ad awen-d-yettwasumer usexxer neɣ tiririt s lekmal n yidrimen i txellṣem, war kra n uɛewweḍ nniḍen.
Abrid yebḍan ad yeddu ma llan 3 n yemttekkiyen neɣ ugar. Amḍan-a yettwaktal kan ɣef yimukan i ɣef d-yewweḍ lexlaṣ ɣer Wander, ihi ɣef yimtawayen i yettwakresen s wanamek n umagrad 3. Wander ad awen-taru s tira 7 n wussan uqbel tuffɣa, ma tuffɣa tettwaḥeqqeq neɣ ma tettwasfesx, ma yella wemḍan n yemttekkiyen ur yekfi ara. Deg tegnit-a, ad awen-d-yettwasumer usexxer neɣ tiririt s lekmal n yidrimen, yerna isentimen ur nettwaxelleṣ ara i yeɛnan tuffɣa-a ad ttwakksen yerna ur zmiren ara ad ttwaxellṣen. Ma yella usuter-nwen yewweḍ-d ddaw n 7 n wussan uqbel wass i d-yettwasumren, isallen-a ad awen-d-ttwafken akked usentem neɣ, ɣer taggara, mi ara d-yaweḍ lexlaṣ-nwen. Amḍan-a n tuffɣa ur yettusnas ara ɣef ubrid uslig neɣ win n ugraw, i yettwaxelliṣen i kraḍ n yemdanen ma drus, akken yebɣu yili wemḍan n yemttekkiyen i d-yusan.
7.3 Axxam ur nezmir ara ad yili
Amḍan n yixxamen i nrezzu, sin, kraḍ neɣ kkuẓ ɣef leḥsab n telɣa, d tulmist tagejdant n tenfa. Ma yella yiwen seg yixxamen i ɣef nemsefham ur yezmir ara ad yili, Wander ad t-tbeddel s wexxam n wanaw-nni kan deg uḥric-nni kan. Ma ulac abeddel yezmren ad yili yerna tikli tkemmel s wexxam d drus, ssuma ad tenqes s 17,5 % i yal axxam ixuṣṣen deg telɣa n sin n yixxamen, s 11,67 % deg telɣa n kraḍ n yixxamen, s 8,75 % deg telɣa n kkuẓ n yixxamen ; idrimen-nni ad awen-d-ttwarren deg ṛbeɛṭac n wussan mbeɛd tikli (amagrad 1223 n Code civil).
Amagrad 8 : Amek tettedu tikli, taɣellist d yiwejjiben n umttekki
Amttekki ad d-yini belli yezmer ad yenher avilu yerna yezmer i urmud aɣesman alemmas. Deg tikli, yeṭṭef awal :
- ad iqadeṛ Code de la route d yiwellihen n umwanes ;
- ad yels akask i s-d-yettunefken ;
- ur yettess ara kra n tissit yesɛan ccṛab uqbel neɣ mi ara yenher avilu, imi anhaṛ mi yesker wemdan yegdel yerna d amihi (amagrad L. 234-1 n Code de la route) ;
- ad iɛass ɣef wallalen i s-d-yettwafken.
Wander teṭṭef ɣur-s azref ad tessufeɣ, war tiririt n yidrimen, yal amttekki i yeggaren deg umihi taɣellist-is neɣ tin n ugraw s wayen ixeddem. Tikli ur tewwi ara i yemdanen iwumi urmud-a yegdel ɣef ddemma n ṣṣeḥḥa. Imeẓyanen zemren ad ttekkin kan ma yella yid-sen amdan meqqren yesɛan tamasit, i yeṭṭfen aɛessi fell-asen deg wakud meṛṛa n tikli ; ur asen-d-tettunefk ara kra n tissit yesɛan ccṛab. Attekki yeḥwaǧ tazmert ilaqen i unhaṛ n uvilu ; tiwtilin s telqey (leɛmeṛ, tiɣzi, amek ara yili umsafer ma yeḥwaǧ lḥal) ttwabedrent deg uṭṭaf n umkan ɣef leḥsab n tikli i tferrnem.
Amagrad 9 : Alerjiyen d yisallen ɣef wučči
Nessuter i umttekki ad d-yini allirjiyen-is, učči ur as-nwulem ara, neɣ alugen-is n učči, deg usuter-is n uṭṭaf n umkan, yerna, deg yal addad, uqbel lexlaṣ s wayes yettwakres wemtawa. Wander tessawaḍ isallen-a i yixeddamen n ṣṣenɛa n tikli, yerna tessuter ɣur-sen ayen yeɛnan ṛbeɛṭac n yiferdisen i d-yettawin allirji, i d-yebder ulugen (UE) n° 1169/2011, i yettwassnen s yisem INCO. Imi učči yettwaheggu deg texxamin n leqdic anda ttwaxedmen wayen nniḍen daɣen, ur nezmir ara ad neḍmen belli ulac lǧerra-nsen. Amttekki yesɛan allirji iweɛren, nessuter deg-s ad t-id-yini seg usuter-is, i wakken ad nwali yid-s ma yezmer lḥal ad yeddu deg tikli uqbel ad d-yettwazen usentem s tira.
Amagrad 10 : Tamasit
S wemsasi d umagrad L. 221-15 n Code de la consommation, Wander tesɛa tamasit, s usaḍuf, zdat umsemras ɣef yiwejjiben i d-yekkan seg umtawa yettwakresen seg lebɛid, belli ad ttwaxedmen akken ilaq, ama d Wander i ten-ixedmen, ama d wid nniḍen i yettaken tanfiwin, mebla ma yeṛṛeẓ uzref-is n usuter ɣur-sen. Wander tezmer ad tekkes fell-as tamasit meṛṛa neɣ kra seg-s ma d-tbeggen belli amtawa ur yettwaxdim ara, neɣ yettwaxdem war akken ilaq, ɣef ddemma n umsemras, neɣ ɣef ddemma n wayen i d-yexdem wemdan wis kraḍ ur nelli ara deg umtawa, ur nettwaḥsab ara yerna ur nezmir yiwen a t-yeɣleb, neɣ ɣef ddemma n tezmert tameqqrant.
Amagrad 11 : Icetkiyen d usemṣaleḥ n usemres
Yal acetki ilaq ad yettwazen d amezwaru s tira ɣer contact@wander-gourmet.paris. Ma ulac tiririt i iṛeḍḍun deg lajel n sin n wayyuren, yerna s wemsasi d yimagraden L. 612-1 d wid i d-yeṭṭafaren n Code de la consommation, amsemras yezmer ad iṛuḥ baṭel ɣer umsemṣaleḥ n usemres. Imi Wander SAS tekka-d seg uḥric n tmerrit, amsemṣaleḥ ilaqen d : MTV Médiation Tourisme Voyage — www.mtv.travel (tansiwin n lpuṣṭa d wamek ara t-id-tessutrem ttwabedrent deg usmel-a). Ma yella umennuɣ i izegren tilisa, amsemras i yezedɣen deg tmurt nniḍen seg tid n Tdukli Taturupit yezmer daɣen ad iṛuḥ ɣer Wammas Aturupi n Yimsemrasen n tmurt ideg yezdeɣ.
Amagrad 12 : Isefka udmawanen
Isefka i d-yettwajemɛen ttwasexdamen akken i d-tenna tsertit n tbaḍnit.
Amagrad 13 : Tugna
Zemren ad ttwaṭṭfen tugniwin neɣ tividyutin deg tikli. Ur ttwasexdament ara i uberreḥ alamma qeblen yemdanen yerzan i yezmer ad ttwaɛqlen deg-sent ; tzemrem ad tagim melmi i tebɣam.
Amagrad 14 : Azref yettusnasen d yimennuɣen
Tiwtilin-a timatutin n uzenzi (CGV) ddant seddaw uzref afransis. Ma ur tefri ara temsalt s ṣṣulḥ, amennuɣ ad yeddu ɣer ccṛeɛ ilaqen s tewtilin n uzref amagnu.